Saltar al contingut

Kung-fu (wushu)

El kung-fu és el nom habitual de les arts marcials xineses; a la Xina se solen anomenar wushu. Hi ha molts estils tradicionals, com el Shaolin, el Wing Chun i el tai-txi. El wushu esportiu modern té dues vessants: el taolu, les formes —seqüències fixes de moviments que es puntuen per la tècnica i la precisió—, i el sanda (també sanshou), el combat de contacte ple amb cops de puny, puntades i projeccions.

  • Flexibilitat, força i equilibri: posicions profundes, puntades i, en alguns estils, salts.
  • Habilitats de combat: cops, puntades, blocatges i, en molts estils, projeccions i claus.
  • Concentració i memòria: les formes són seqüències llargues que s’aprenen de memòria.
  • Per a qui vulgui competir, tornejos de formes o de sanda.
  • Un vincle viu amb la cultura i la tradició xineses.
  • Roba lleugera i ampla o l’uniforme de l’escola: sovint pantalons amples amb samarreta o una jaqueta tradicional, i en algunes escoles una faixa.
  • Sabatilles de kung-fu de sola fina o bambes lleugeres; algunes escoles entrenen descalços.
  • Per al sanda: guants i benes, protector bucal, casc, canyelleres i protector genital.
  • Les armes —bastó, espasa, sabre, llança— arriben més endavant, en versions d’entrenament; les escoles normalment les deixen al principi.
  • De 60 a 90 minuts; comença amb mobilitat articular, estiraments i treball de posicions: les posicions bàsiques, com la del genet, s’aguanten una estona.
  • Bases: cops de puny, puntades i treball de peus, sovint practicats en files d’una punta a l’altra de la sala.
  • Formes (taolu), apreses uns quants moviments cada vegada; les formes amb armes arriben als nivells alts.
  • Exercicis en parella que mostren com s’apliquen els moviments d’una forma; en el Wing Chun, exercicis de sensibilitat com el chi sau.
  • Les classes de sanda s’assemblen més al kickboxing: manoples, sacs i sparring amb protecció.
  • Estiraments al final. Una primera classe inclou les posicions bàsiques i uns quants moviments senzills.
  • Infants i adults a qui agrada el moviment atlètic i precís: puntades, salts i flexibilitat.
  • Gent que gaudeix aprenent seqüències, com fan els ballarins i els gimnastes.
  • Qui se sent atret per la cultura xinesa i l’entrenament tradicional. Per a una pràctica més lenta i suau, mira Tai-txi.
  • Qualsevol persona que vulgui competir en formes o en sanda.
  • És menys adequat per a qui vol fer sparring des del principi: cada escola és diferent, així que pregunta si en fan, o tria una classe de sanda. Les posicions profundes i les puntades altes carreguen els genolls, els malucs i l’esquena: amb una lesió, consulta un metge i avisa l’entrenador.