Saltar al contingut

Tango argentí

El tango argentí és un ball de parella improvisat que va néixer a la regió del Río de la Plata (Buenos Aires i Montevideo) a finals del segle XIX. Es balla en abraçada, tancada o oberta, i es basa en el caminar: qui guia proposa cada pas i qui segueix hi respon, de manera que no hi ha dos balls iguals. No és el mateix que el tango del ball de saló.

  • És un ball social amb els seus propis esdeveniments: una milonga és una vetllada de ball de tango, i una práctica és una sessió distesa per practicar.
  • Postura, equilibri i un eix estable: bona part del ball es fa sobre una sola cama.
  • Improvisació i escolta atenta, de la música i de la parella.
  • Moviment tranquil i constant més que no pas cardio.
  • Una comunitat on ballen junts persones d’edats molt diferents.
  • Roba amb què puguis caminar amb llibertat; pantalons o una faldilla que no et frenin les cames.
  • Sabates amb sola de cuir o d’ant que pivoti fàcilment, ben subjectes al peu. Les sabates de tango de qui segueix tenen taló, però pots aprendre primer amb sabates planes; qui guia balla amb sabates de sola llisa.
  • Res de soles de goma: s’enganxen en els pivots i torcen el genoll.
  • Aigua i una samarreta de recanvi per a l’abraçada tancada.
  • De 60 a 90 minuts, i moltes escoles fan una práctica després de la classe.
  • Comença caminant sol i després caminant en abraçada: trobar el teu eix, fer els passos junts, aturar-se junts.
  • Després, els elements bàsics (el creuat, els ochos endavant i enrere, que són passos en forma de vuit amb pivot, i els girs) i com guiar-los i seguir-los.
  • Normalment es van canviant les parelles. Guiar i seguir són rols: qualsevol pot aprendre’n un o l’altre, i molts ballarins aprenen tots dos.
  • La música de tango té tres ritmes: el tango, el vals (vals de tango) i la milonga (més ràpida i juganera). Sovint les classes se centren en un de sol cada vegada.
  • Molts professors també expliquen els costums d’una milonga: les parelles avancen en sentit contrari a les agulles del rellotge al voltant de la sala, les cançons sonen en blocs anomenats tandas, i la gent es convida amb una mirada i un gest del cap (el cabeceo).
  • Per a adults de qualsevol edat: el ritme és tranquil, i molta gent balla tango durant dècades.
  • Per a qui gaudeix més de la concentració serena i la connexió que no pas dels trucs.
  • Per a parelles i per a qui ve sol.
  • Per a ballarins d’altres estils que volen millorar l’abraçada, l’equilibri i la musicalitat.
  • És menys indicat per a qui busca un entrenament o una coreografia fixada. Els pivots i els talons carreguen els genolls, els turmells i els peus; si hi tens problemes, consulta-ho amb el metge, avisa el professor i comença amb sabates planes. Per al tango de saló, mira Ball de saló: estàndard.