Saltar al contingut

Esgrima

L’esgrima és un esport de combat amb armes blanques: dos tiradors puntuen tocant-se amb l’arma sobre una pista llarga i estreta. Hi ha tres armes —el floret, l’espasa i el sabre—, cadascuna amb la seva zona vàlida i les seves regles. L’esgrima és un esport olímpic, i els tocats normalment els registra un sistema elèctric de puntuació.

  • Velocitat, reflexos i un control precís de la mà.
  • Força a les cames i treball de peus: bona part de l’esgrima consisteix a avançar i retrocedir sobre la pista.
  • Tàctica: llegir el rival i triar el moment d’atacar.
  • Concentració i autocontrol sota pressió.
  • Competicions per a totes les edats, dels infants als veterans.
  • Floret: una arma lleugera i flexible. Els tocats només compten amb la punta i només al tronc. Si toquen tots dos, les regles de prioritat decideixen qui puntua.
  • Espasa: més pesada i rígida. Els tocats compten amb la punta a qualsevol part del cos, i puntua qui toca primer; si toquen tots dos alhora, puntuen tots dos.
  • Sabre: els tocats compten amb el tall o amb la punta, a qualsevol lloc per sobre de la cintura, inclosos els braços i el cap. S’hi aplica la prioritat, com en el floret.
  • Equip de protecció: una careta amb reixeta i pitet, una jaqueta, un protector sota l’aixella (plastró), un guant a la mà de l’arma, uns pantalons fins al genoll amb mitjons llargs i un protector de pit per a les dones. L’esgrima elèctrica hi afegeix un cable de cos i, en floret i sabre, una jaqueta conductora (lamé) sobre la zona vàlida.
  • Per començar: pantalons esportius llargs i bambes d’interior planes. Els clubs normalment deixen als principiants la careta, la jaqueta, el guant i l’arma.
  • Normalment de 60 a 90 minuts, de vegades més.
  • Un escalfament i treball de peus: la posició d’en garde, avançar, retrocedir i el fons. El treball de peus és una part important de cada sessió, sobretot al principi.
  • Treball d’arma: atacs, parades i respostes (el contraatac després d’una parada), en parelles o en una lliçó individual curta amb l’entrenador.
  • Assalts lliures, normalment a 5 o 15 tocats, amb un àrbitre o un aparell elèctric de puntuació.
  • Els clubs normalment fan començar els principiants amb una sola arma —sovint el floret, de vegades el sabre o l’espasa— i la majoria de tiradors acaben especialitzant-se en una.
  • Una primera classe inclou la posició, el treball de peus i les normes de seguretat; fas assalts amb l’equip complet quan l’entrenador diu que estàs preparat.
  • Infants i adults: molts comencen de petits, però els adults també poden començar des de zero.
  • Gent a qui agraden la tàctica i la velocitat, on el moment just compta tant com la força.
  • Qualsevol persona que vulgui un esport de combat sense cops de puny, puntades ni projeccions.
  • Qui vol competir: hi ha proves per a totes les categories d’edat.
  • És menys adequada per a qui té problemes de genolls, malucs o esquena: el fons carrega la cama davantera, i un costat del cos treballa més que l’altre. Consulta un metge i explica qualsevol lesió a l’entrenador.