Saltar al contingut

Tabata

El Tabata és un format d’intervals molt precís: 20 segons de treball al màxim esforç i 10 segons de descans, repetits vuit vegades, quatre minuts en total. Porta el nom del científic japonès Izumi Tabata, l’equip del qual va estudiar aquest esquema als anys noranta. A l’estudi, una classe de Tabata encadena diversos d’aquests blocs de quatre minuts, amb un entrenador i un cronòmetre.

  • Un entrenament dur en poc temps: un bloc només dura quatre minuts, però ben fet és molt exigent.
  • Cardio i resistència: tant la capacitat de treballar més estona com la de treballar al límit.
  • Força i potència, quan els exercicis són esquats, gambades, flexions, salts o balanceigs amb kettlebell.
  • Aprendre a mantenir l’esforç i la tècnica quan estàs cansat.
  • Roba esportiva i sabatilles d’entrenament amb amortització i que agafin bé.
  • Una tovallola i aigua: els descansos de 10 segons són massa curts per beure, així que beu entre blocs.
  • L’estudi posa les estores i el material: manuelles, kettlebells, cordes de saltar i, de vegades, bicicletes estàtiques.
  • L’estudi també porta el cronòmetre: un rellotge a la paret, uns xiulets o música feta per al Tabata que marca cada inici i cada aturada.
  • Les classes de Tabata sovint duren de 30 a 45 minuts. Els entrenadors també fan servir un sol bloc de Tabata com a final curt i intens d’una classe de força o de HIIT.
  • Primer hi ha un escalfament de 5 a 10 minuts, perquè el primer interval ja comença a ple esforç.
  • Un bloc fa servir un sol exercici durant les vuit rondes, o dos exercicis alternats, per exemple esquats i flexions. Després de cada bloc sol haver-hi un minut de descans, més o menys, i després un exercici nou. Una classe pot tenir de quatre a vuit blocs.
  • Els temps no canvien mai; els exercicis, sí. Les últimes rondes de cada bloc són sempre les més dures.
  • Alguns entrenadors et demanen que comptis les repeticions de cada ronda i que intentis mantenir el mateix nombre fins al final.
  • La classe acaba amb una tornada a la calma i estiraments.
  • Qui gaudeix d’una estructura clara i d’un rellotge contra el qual lluitar.
  • Qui va just de temps i vol un entrenament exigent.
  • Qui ja fa exercici regularment i vol més resistència i potència.
  • Principiants, amb versions més fàcils com fer passos en lloc de salts. L’estudi original feia servir un esforç extremadament alt en bicicleta estàtica; en una classe en grup, «màxim» vol dir el teu màxim.
  • És menys indicat si tens problemes de cor, la pressió alta o lesions articulars, o si estàs embarassada: la intensitat puja molt de pressa. Consulta primer el metge i avisa l’entrenador.