Saltar al contingut

Teles aèries

Les teles aèries —també anomenades tela aèria o tissú— són una disciplina de circ que es practica en dues llargues peces de tela penjades d’un punt alt. T’hi enfiles, t’embolcalles el cos amb la tela per aguantar les figures i, amb pràctica, et desenrotlles de les voltes en caigudes controlades. S’ensenya en grups reduïts, amb l’entrenador a prop per ajudar-te i agafar-te si cal.

  • Força de debò a les mans, els braços, les espatlles i el core: aixeques el teu propi pes.
  • Flexibilitat, sobretot a les espatlles i als malucs, i per a l’esqueixada.
  • Coordinació i memòria: cada seqüència és una cadena de voltes fetes en un ordre fix.
  • Coratge i concentració, a mesura que treballes, pas a pas, cada vegada més amunt.
  • Expressió escènica: molts estudis organitzen espectacles on els alumnes presenten una coreografia.
  • L’estudi posa les teles, els ancoratges i uns matalassos de protecció gruixuts a sota.
  • Malles que cobreixin les cames i una samarreta ajustada que tapi les aixelles: la tela pot cremar i pessigar la pell nua.
  • Res de cremalleres, botons, joies ni ungles llargues. Recull-te els cabells.
  • Res de crema ni oli a la pell, perquè fan que la tela rellisqui. Alguns estudis fan servir un producte per millorar l’adherència; pregunta abans de portar el teu.
  • S’entrena descalç. Porta aigua.
  • De 60 a 90 minuts, en grups reduïts perquè tothom tingui temps a la tela.
  • Un escalfament i preparació física a terra —espatlles, prensió, core— i després treball a les teles.
  • Els principiants comencen a poca alçada: agafades bàsiques, una clau de peu, la primera manera d’enfilar-se i figures a poca distància de l’estora.
  • Cada classe hi afegeix un element nou o encadena elements en una seqüència curta. Les caigudes només arriben quan l’entrenador diu que estàs a punt.
  • S’acaba amb estiraments. Després de les primeres classes és habitual tenir blaus i les mans adolorides; passa a mesura que el cos s’acostuma a la tela.
  • Qui vol provar una cosa acrobàtica i bonica. No cal ser fort per començar: la força arriba amb la pràctica.
  • Ballarins, gimnastes i escaladors.
  • Nens i adolescents: molts estudis hi fan classes a part.
  • Qui ha provat el Ioga aeri i vol anar més lluny; el Cèrcol aeri és una altra porta d’entrada.
  • És menys indicat si tens una lesió a l’espatlla, al colze o al canell, o si estàs embarassada: consulta primer el metge i avisa l’entrenador. Si tens por de les altures, digues-ho: pots quedar-te a poca alçada tant temps com necessitis.