Jiu-jitsu brasiler
El jiu-jitsu brasiler (BJJ) és un art de lluita centrat en el combat a terra: controles el company amb posicions i acabes amb finalitzacions —estrangulacions i claus articulars— sense cap cop. Es va desenvolupar al Brasil al segle XX a partir del judo i del jiu-jitsu japonès, i la família Gracie n’és un dels noms més coneguts. S’entrena en parelles, amb una jaqueta anomenada gi o sense (no-gi).
Per a què serveix
Section titled “Per a què serveix”- Tècnica i palanca per damunt de la força: una persona petita pot aprendre a controlar-ne una de més gran.
- Força, resistència i flexibilitat per a tot el cos, sobretot el core i l’agafada.
- Resoldre problemes sota pressió: molts en diuen els escacs del tatami.
- Defensa personal realista: pots entrenar a màxima intensitat, perquè una clau s’atura en el moment que el company pica.
- Confiança i un equip molt unit, ja que entrenes amb la mateixa gent setmana rere setmana.
Material
Section titled “Material”- Un gi: una jaqueta gruixuda, pantalons i un cinturó. Moltes acadèmies en deixen un per a la primera classe. Per al no-gi: una rashguard (una samarreta esportiva cenyida) i uns pantalons curts sense butxaques ni cremalleres.
- Un protector bucal; els protectors d’orelles són opcionals i eviten lesions a les orelles.
- Xancletes o sandàlies per anar fora del tatami: el calçat no hi entra mai.
- La higiene és important: un gi net a cada sessió, les ungles curtes i no entrenar mai amb una infecció a la pell.
- Els tatamis són a l’acadèmia.
Com és un entrenament
Section titled “Com és un entrenament”- De 60 a 90 minuts. Un escalfament amb exercicis de moviment —desplaçaments de gamba (shrimping), ponts, caigudes— i després la tècnica del dia, que ensenya l’entrenador.
- La repeteixes en parelles, per torns, i després la practiques en sparring posicional des d’una posició fixa, com la guàrdia o la muntada.
- Rolling: combat lliure en assalts d’uns cinc o sis minuts. Quan una clau fa mal o una estrangulació s’estreny, piques el company o el tatami i et deixa anar de seguida.
- Les idees clau són les posicions —guàrdia, muntada, control lateral, l’esquena— i les sortides, les escombrades i les finalitzacions.
- Els principiants solen fer sparring suau, o només des de posicions fixes, fins que saben picar i moure’s amb seguretat.
- Els cinturons d’adults són blanc, blau, porpra, marró i negre, amb franges al cinturó entremig; els infants tenen els seus propis cinturons de colors. L’entrenador decideix les promocions, i cada cinturó sol costar anys.
Per a qui és més indicat
Section titled “Per a qui és més indicat”- Adults de qualsevol mida i complexió: la tècnica compta més que la força.
- Gent que vol un art marcial sense cops de puny ni puntades.
- Infants i adolescents: les classes per a nens ensenyen control i confiança sense cops.
- Qualsevol persona interessada en la defensa personal o en les MMA, on la lluita a terra és essencial. Per a la versió sense gi, mira Grappling.
- És menys adequat per a qui té problemes de coll, esquena, genolls o espatlles, perquè les claus i les estrangulacions carreguen les articulacions i el coll: consulta un metge, avisa l’entrenador i pica aviat.