Saltar al contingut

Entrenament d’esqueixada

L’entrenament d’esqueixada és una classe d’estiraments amb un objectiu clar: l’esqueixada, asseure’s a terra amb les cames formant una línia recta. N’hi ha dos tipus principals: l’esqueixada frontal, amb una cama endavant i l’altra enrere, i l’esqueixada lateral (també anomenada central), amb les cames obertes cap als costats. La majoria de classes treballen totes dues, pas a pas, al llarg de setmanes i mesos.

  • Flexibilitat a la part posterior de les cames, la part davantera dels malucs, la cara interna de les cuixes i les articulacions dels malucs.
  • Força al final del recorregut, perquè controlis la posició en lloc de deixar-t’hi caure.
  • Una habilitat necessària en la dansa, la gimnàstica, les disciplines aèries i les puntades de les arts marcials.
  • Un objectiu clar i mesurable: veus el teu progrés a mesura que la distància entre tu i el terra es fa més petita.
  • Roba elàstica que deixi moure les cames del tot.
  • Mitjons per als exercicis en què els peus llisquen per terra, i peus descalços per als que necessiten adherència.
  • Blocs de ioga per recolzar-hi les mans i els malucs mentre baixes. Normalment els posa l’estudi, igual que les estores i les gomes.
  • Una peça d’abric per al començament, i aigua.
  • Normalment, una hora.
  • Un escalfament a fons de les articulacions, cardio suau i balanceigs de cames: l’esqueixada no es practica mai en fred.
  • Preparació de cada grup muscular: gambades per a la part davantera dels malucs, flexions endavant per a la part posterior de les cames, posicions amb les cames obertes per a la cara interna de les cuixes.
  • Treball actiu: aixecar i aguantar les cames amb la teva pròpia força, estiraments de contracció i relaxació, i lliscaments lents cap a l’esqueixada amb blocs sota les mans i els malucs.
  • Un aguant curt a la posició més profunda que sigui còmoda i, després, una sortida lenta i amb compte.
  • A la primera classe, ningú no espera que arribis a terra. L’entrenador et mostra fins on has d’arribar i quins suports has de fer servir.
  • Qui té un objectiu clar i paciència per practicar regularment: el progrés depèn del teu cos i d’entrenar sovint, no d’una sola classe.
  • Ballarins, gimnastes, practicants d’arts marcials i alumnes de Pole dance (ball de barra) o de Teles aèries.
  • Adults de qualsevol edat que volen ser més flexibles; els principiants comencen des d’on són.
  • Qui ja fa Estiraments i vol un objectiu concret.
  • És menys indicat per a qui vol resultats ràpids. La forma de l’articulació del maluc varia d’una persona a una altra, així que potser no tothom pot arribar a fer l’esqueixada lateral completa. Si tens una lesió als isquiotibials, a l’engonal, al genoll o al maluc, unes articulacions molt laxes o estàs embarassada, consulta primer el metge i avisa l’entrenador. No facis mai rebots i no deixis mai que ningú t’empenyi cap avall per fer l’esqueixada.