Saltar al contingut

Judo

El judo és un art marcial japonès i un esport olímpic en què projectes el rival contra el tatami i el controles a terra amb immobilitzacions i, per als alumnes més grans, amb estrangulacions i claus de braç. El va crear Jigoro Kano a finals del segle XIX; el nom vol dir el camí suau: fer servir la força i l’equilibri del company en contra seu. S’entrena descalç sobre tatamis, amb una jaqueta i uns pantalons gruixuts de cotó anomenats judogi.

  • Equilibri, coordinació i sentit del moment: les projeccions funcionen trencant l’equilibri del company, no només amb la força.
  • Força i resistència per a tot el cos, sobretot l’agafada, les cames i l’esquena.
  • Aprendre a caure amb seguretat, una habilitat útil per a tota la vida.
  • Disciplina i respecte, amb un sistema de graus clar.
  • Les bases de la defensa personal i la confiança en un mateix.
  • Un judogi: una jaqueta gruixuda, pantalons i un cinturó. El blanc és l’estàndard; en competició també se’n fa servir de blau. Molts clubs en deixen un, o deixen que els principiants comencin amb roba esportiva sense cremalleres ni botons.
  • S’entrena descalç; porta xancletes per caminar fora del tatami.
  • Les ungles curtes, sense joies i els cabells llargs recollits.
  • Les estores (tatami) són al club.
  • De 60 a 90 minuts. Comença i acaba amb una salutació, i molts termes són en japonès.
  • Un escalfament i després les caigudes (ukemi): caure enrere, de costat i endavant amb seguretat. Els principiants hi dediquen molt de temps.
  • Projeccions (nage-waza): entrades repetides sense acabar la projecció (uchi-komi) i després projeccions sobre un company.
  • Treball a terra (ne-waza): immobilitzacions, girs i sortides; les estrangulacions i les claus de braç només arriben per als alumnes més grans.
  • Pràctica lliure (randori), dempeus i a terra, a un ritme que vagi bé a tots dos.
  • Els cinturons van del blanc, passant pels graus de colors (kyu), fins al cinturó negre (dan); els colors varien segons el país. Pujes de grau en un examen.
  • Infants: el judo és un primer esport clàssic, i aprendre a caure és molt valuós. Molts clubs accepten nens des de ben petits.
  • Adults que volen un esport amb un camí tècnic clar i una comunitat forta.
  • Gent de qualsevol mida: la tècnica compta, i en competició t’enfrontes a gent del teu pes.
  • Qualsevol persona interessada en la defensa personal sense cops; mira també Sambo i Jiu-jitsu brasiler.
  • És menys adequat per a qui té problemes d’esquena, coll, espatlles o genolls, perquè les projeccions i les caigudes formen part de cada sessió: consulta un metge i avisa l’entrenador.