Saltar al contingut

Calistènia

La calistènia és entrenament de força amb el pes del propi cos: dominades, flexions, fons, esquats i, més endavant, habilitats com el pi, el muscle-up o la bandera humana. El nom ve de les paraules gregues que volen dir bellesa i força. S’entrena en estudis i en barres a l’aire lliure, on aquest mateix tipus d’entrenament sovint s’anomena street workout.

  • Força en relació amb el teu pes corporal, i control del cos.
  • Un progrés clar: de la primera dominada a habilitats cada vegada més difícils.
  • Mobilitat i articulacions estables, sobretot a les espatlles i els canells.
  • Poder entrenar gairebé a qualsevol lloc, un cop coneixes els moviments.
  • Un estudi té barres de dominades, paral·leles, anelles, agafadors baixos per fer flexions i el pi (parallettes), gomes elàstiques i estores.
  • Roba esportiva que et deixi moure amb llibertat, sabatilles d’entrenament, aigua i una tovallola.
  • Les gomes elàstiques t’ajuden a practicar dominades i fons abans que en puguis fer sense ajuda.
  • Hi ha qui fa servir magnesi per agafar-se millor; pregunta-ho primer a l’estudi.
  • De 60 a 90 minuts. Un escalfament amb mobilitat articular, sobretot per als canells i les espatlles.
  • Treball d’habilitats: passos cap al pi, el muscle-up o la palanca, de les versions fàcils a les difícils (les anomenades progressions).
  • Sèries de força —estirar, empènyer, cames i core— amb unes repeticions adaptades al teu nivell.
  • Sovint s’acaba amb treball de core i estiraments.
  • A la primera classe, l’entrenador comprova què ja saps fer —quantes flexions, si et pots penjar de la barra— i et dona la versió adequada de cada exercici.
  • Qui gaudeix entrenant sense màquines, a cobert o a l’aire lliure.
  • Adolescents i joves a qui agrada posar-se objectius i assolir-los.
  • Principiants de qualsevol nivell de força: cada exercici té una versió més fàcil.
  • Escaladors, practicants d’arts marcials i altres esportistes que necessiten dominar bé el seu propi pes. Mira també l’Entrenament funcional.
  • És menys indicada si tens una lesió a l’espatlla, al colze o al canell, perquè aquestes articulacions suporten bona part de la càrrega: consulta primer el metge i avisa l’entrenador. Avança de mica en mica: els tendons s’acostumen a les càrregues noves més a poc a poc que els músculs.